11 d’abril del 2017

Tal dia com avui de 1993 un grup de neonazis van matar al militant antifeixista Guillem Agulló. Guillem Agulló, veí de Burjassot, tan sols tenia 18 anys quan amb una ganivetada li van llevar la vida. Dies abans va morir el poeta del poble, també de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. Si el poeta hagués viscut aquells dies de dolor i de ràbia segur que haguera escrit versos en record del jove valencià. Avui, 11 d'abril de 2017, encara ens cal recordar que no ens podem permetre el luxe d'oblidar i, per això, us deixe uns versos d'Estellés dedicats a Salvador Puig Antich que ben bé podrien estar dedicats a Guillem Agulló i Salvador:


"El poble 
   el nostre poble 
     t'ha engolit 
             t'ha fet seu 
màrfega suada 
  pensament 
         record 
         pa 
             sement!"

"Dissolt  
 en l'ampla claredat 
           fet música 
     brisa 
             temps! 
Per a tu el meu record 
   aquest jorn 
          planer 
un dia 
          entre els dies 
          que puja 
    sense rent"



21 de març del 2017

Hi ha dies que cal celebrar els dies de...

No m'agraden massa els Dies de... però els valore i pense que hi ha dies que cal celebrar-los i recordar-nos a nosaltres mateixes quins són els autors que portem a dins, quins són els poemes que ens trasbalsen cada vegada que els llegim. Hi ha dies que cal dir quins són els poetes que ens acaronen i ens bressolen les nits que no podem fer-ho nosaltres i per això avui, Dia de la poesia, us deixe dos poemes que porte ben endins de dues poetes que cal conèixer i redescobrir: Carilda Oliver Labra i Montserrat Abelló. Espere que us agraden. 


Ése que no dejó de ser mi amante
y al que le debo siempre sepultura,

uno a quien nunca quise lo bastante;
aquél, obra de sueño, conjetura...
Alguien que jugó a nada y tuvo suerte,
otro que no ha venido de la guerra,
éste donde converso con mi muerte
porque me lo disputa hata la tierra.
¡Salid de la memoria evocadora
con vuestro amor, pues tengo frío ahora!
Sabed todos que os llevo de la mano.
Vuestras sombras estallan como un mito
de vez en cuando aquí. Sois lo bendito,
hombres que me servisteis de verano.



Carilda Oliver Labra, Hombres que me servisteis de verano


Somni endins
planto el pensament,
lliure d’angoixa i de nostàlgia.

I velles imatges, 
que ahir foren turment, 
em són dolç fruit d’amor, 
i de companyia. 

Montserrat Abelló, Somni endins 

1 d’octubre del 2016

Viurem el dematí

Laura ha decidit deixar de militar en un moment que molts consideren històric, deixa de militar i se'n va de la ciutat a la seua altra ciutat, creua tot un país en tren per retrobar-se en la fugida. Laura fuig, s'aïlla i s'intenta aturar però les fugides no són mai el que han de ser i ella es retroba, retroba el seu passat, la seua família, amistats, amors, retroba la militància i els debats, retroba les contradiccions, retroba les pors... 
L'última novel·la de Joanjo Garcia és la primera novel·la que tracta el procés sobiranista al Principat i el referèndum del 9 de novembre de 2014  i ho fa des del sud, des dels marges, des de l'Esquerra Independentista, des de la visió d'una jove militant que necessita saber qui és i cap on va. 
Joanjo teixeix una novel·la que defuig de bons i dolents, de victòries èpiques, de veritats absolutes i ens ofereix la recerca de la identitat individual i col·lectiva per part d'algú que comença a entendre que sense assumir el passat, sense mitificacions, no arribarà el dematí,
Arribarà el dematí és una lectura necessària i potent que respon a la necessitat de ficcionar el nostre dia a dia, el nostre present, els nostres anhels perquè sense literatura un moviment no pot sobreviure i el nostre ho necessita, urgentment. 
Aquesta obra és, sense dubte, la més ambiciosa de l'autor valencià i ho és perquè torna a plantejar el tema de la construcció de la memòria, col·lectiva i individual, i ho fa a través d'un moment proper i amb una protagonista, la primera protagonista dona de l'autor, des de València però amb Barcelona i l'Arboç com escenaris principals; ho és perquè parla d'espais ben coneguts per una part del moviment independentista i d'esquerres i, sobretot, perquè és valenta sense  gaire pretensions heroiques però amb una força titànica, com acabarà sent la Laura. 
No cal dir que us la recomane, per devorar-la i agafar-la amb més calma perquè esperem viure el dematí i necessitarem obres que ens parlen de nosaltres.

Entrevista a l'autor a Vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/noticies/joanjo-garcia-el-pais-valencia-es-el-pais-de-les-maravelles/

Booktrailer:
https://www.youtube.com/watch?v=GZBSVhWHnN0



8 de maig del 2016

En la teua, llibreria, o en la meua

Hi ha moltes llibreries a València però algunes tenen un encant especial. Jo avui us vull recomanar algunes de les meues:

-La Rossa, una llibreria en femení. Aquest espai conté llibres escrits per dones i per a dones. Un espai amable on pots llegir mentre et fas un café, gaudir de presentacions i recitals però, també, de xerrades i tallers de caràcter feminista. Un lloc agradable que ens convida a gaudir de la lectura mentre reflexionem. En definitiva, un lloc on passar una bona vesprada.
Facebook: https://www.facebook.com/librerialarossa/
També tenen Twitter i Instagram

- Llibreria 3i4, mítica llibreria situada al centre Octubre, mítica perquè sense ella els llibres en la nostra llengua no tindrien cabuda a València. Mireu la seua agenda d'activitats on trobareu presentacions, xerrades... un espai on es respira cultura. Des de l'interior de la fera, la resistència i el combat duen nom de llibreria.
Facebook: https://www.facebook.com/llibreria3i4
Podeu seguir també el seu Twitter

-La Repartidora, un espai innovador a la ciutat de València des del cooperativisme. Un lloc on s'ofereix literatura de combat, texts polítics i econòmics. Un lloc genial on teixir la utopia i fer realitat allò de: "pensa global, actua local". Amb la idea de "radicalitat", anar a l'arrel, trobareu tot allò que no trobeu enlloc.
Pàgina web: http://larepartidora.org/
També tenen Facebook i Twitter


-La Traca, llibreria de barri, de tota la vida, on trobaràs recomanacions genials de caràcter general. Una llibreria perfecta per fer créixer les tendes del barri i on el tracte personal és, de veritat, personal. 
Pàgina web: http://www.llibrerialatraca.com/
També tenen Facebook i Twitter





1 de maig del 2016

Classe baixa

Avui, primer de maig, i sempre recordem aquestes paraules:
Divisa
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè Marçal

20 d’abril del 2016

Indirectes i Sant Jordi

He de començar dient que jo sóc molt més d'un altre dia dels enamorats i, òbviament, no és Sant Valentí. Em referisc al dia dels enamorats valencians: Sant Donís, segurament perquè el regal són dolços. Potser també perquè Sant Jordi ja no és el dia dels enamorats. És el dia dels llibres, l'excusa perfecta per fer-te un bon autoregal però també per regalar llibres al teu millor amic o amiga, als  teus pares, al teu company de pis... i, també, és el millor moment per recomanar llibres (i esperar que algú pille la indirecta). I ací van les recomanacions/indirectes:

-Acte de violència de Manuel de Pedrolo, publicat per Sembra Llibres 

-El temps és mentida de Joanjo Garcia, publicat per Bromera 

-Cuando el negro se hace rosa (diversos autors) publicat per Lunwerg

-El parèntesi esquerre de Muriel Villanueva, publicar per Males Herbes
Us vaig parlar d'aquesta obra en una entrada anterior: 

-El cazador de historias d'Eduardo Galeano, publicat per Siglo XXI 

-La veu de la sirena de Carme Riera, publicat per Edicions 62.

Gaudiu dels llibres, de l'amor, de les fires que comencen aquests dies i pilleu les indirectes!

15 de març del 2016

Un parèntesi enganxat a la pell

El parèntesi esquerre de l'autora Muriel Villanueva em va arribar a les mans ara fa un mes i se'm va quedar enganxada a la pell. Una novel·la curta intensa i forta, d'aquelles que en acabar-les et sents un poc òrfena però immensament plena. 
La novel·la de l'autora valenciana parla de la recerca de la maduresa, una maduresa que de vegades arriba a través d'un colp fort i dur. Una maduresa, que per  moltes dones, arriba acompanyada d'un part i de la criança. Aquest és un tema recurrent en la literatura escrita per dones; les dones parlen de la maternitat sense mitificar-la, des del dolor, des de la por, des del dia a dia... i Muriel parla de la maternitat des del dolor del part, des de la lactància...
L'autora ens parla sobre les pèrdues que ens fan créixer, pèrdues (metafòriques o reals) que fins que no assumim, fins que no tanquem els parèntesis oberts, no podem créixer, "reser". 
Una obra meravellosa, poèticament forta i viva, amb tot un món al·legòric ben mediterrani, una mena de realisme màgic de casa nostra que li dóna una veu potent i única en el panorama literari català actual.
La història està acompanyada d'unes il·lustracions magnífiques d'Aitana Carrasco. Il·lustracions que ens han robat el cor, si era possible, un poc més.