15 de març del 2016

Un parèntesi enganxat a la pell

El parèntesi esquerre de l'autora Muriel Villanueva em va arribar a les mans ara fa un mes i se'm va quedar enganxada a la pell. Una novel·la curta intensa i forta, d'aquelles que en acabar-les et sents un poc òrfena però immensament plena. 
La novel·la de l'autora valenciana parla de la recerca de la maduresa, una maduresa que de vegades arriba a través d'un colp fort i dur. Una maduresa, que per  moltes dones, arriba acompanyada d'un part i de la criança. Aquest és un tema recurrent en la literatura escrita per dones; les dones parlen de la maternitat sense mitificar-la, des del dolor, des de la por, des del dia a dia... i Muriel parla de la maternitat des del dolor del part, des de la lactància...
L'autora ens parla sobre les pèrdues que ens fan créixer, pèrdues (metafòriques o reals) que fins que no assumim, fins que no tanquem els parèntesis oberts, no podem créixer, "reser". 
Una obra meravellosa, poèticament forta i viva, amb tot un món al·legòric ben mediterrani, una mena de realisme màgic de casa nostra que li dóna una veu potent i única en el panorama literari català actual.
La història està acompanyada d'unes il·lustracions magnífiques d'Aitana Carrasco. Il·lustracions que ens han robat el cor, si era possible, un poc més. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada